La nostra ZER, i les escoles que la componen són centres vius on les petites sorpreses del nostre dia a dia són una font inexorable d’informació i d’aprenentatge, per això, aquesta vegada els alumnes de primària de l’escola Serra de Picamill us han volgut compartir dos exemples de que passa quan un dia qualsevol apareix una persona o un element “més o menys” per sorpresa, esteu a punt….
Xiitake
Uns dies després de la fira del bolet ens van donar un pa de bolet.(Aquest bolet es diu xiitake, és un bolet comestible i és originari del Japó) el vam posar dintre una caixa bastant gran.
Ho havíem de regar 3 o 4 cops al dia amb un polvoritzador perquè, si té massa aigua es floreix de sota, havia d’estar en un lloc humit i fresc, havien de passar uns 10, 15 dies perquè els xiitakes sortissin del pa, però els nostres en 10 dies ja estaven per recollir- los.
El dijous 19 d’octubre, els vam collir amb el grup de mitjans-grans, vam aprendre moltes coses, com que són els micelis. I el divendres al matí entre els grans i mitjans-grans vam portar dos fogonets i dues paelles. Els vam tallar i els vam posar al foc, quan ja van estar a punt ens els vam menjar i… Estaven boníssims!!!
Aquests bolets tornaran a créixer i farem el mateix procés (els podrem collir 4 vegades), però aquest cop ho faran els petits.
I.C.S
Una visita inesperada
Fa uns dies, va vindre una noia Holandesa. Es deia Caroline, va néixer a Holanda, ens va explicar que al seu país tot és pla i que anaven amb bicicleta a tot arreu. Ens va sorprendre molt, vam descobrir que la muntanya més alta d’Holanda fa 322,4 m i a Vilada estem a 757 m, per tant, Holanda és tot molt pla.
Vam mirar a la bola del món on era Holanda, quan hi ha des de Vilada….
Què hi feia la Caroline a l’escola Serra de Picamill?
La Caroline està estudiant integració social, a Holanda i ha vingut tres mesos a la Universitat de Barcelona, perquè està fent un intercanvi així també aprèn castellà.
Resulta que havia vingut des de Barcelona amb el seu cotxe, per preguntar-nos si hi havien refugiats a Vilada, perquè està fent un estudi per veure com s’adapten els nens i nenes refugiats a l’escola i a la societat catalana.
No la vam poder ajudar, ja que a l’escola no hi ha nens ni nenes refugiats. Ni al poble tampoc.
Ens vam fer una foto amb ella i va marxar. Ens va agradar molt la visita sorpresa.
A.V.J
